La Creu de Santa Tecla, o lletra Tau, és present a dos relleus que es poden veure avui en dia a Cabassers. El primer és en una mènsula, a la paret de Cal Bep (avui en dia Casa la Canal, allotjament turístic). El segon és a sota de la porta de Cal Paresant. Tots dos es troben al carrer major.
La mènsula de Cal Bep es pot datar al segle XII i formaria part del que va ser l’oratori romànic, construït on actualment hi ha l’església a partir del 1149 pels monjos de Prémontré. El document de donació d’Avicabescer, rebatejat com Vallclara, a aquesta orde monacal francesa per Ramon Berenguer IV, establia com a condició la construcció d’aquest oratori, a banda d’un monestir. Podria ser que en aquells temps el territori conquerit als sarraïns quedés dintre de l’arquebisbat de Tarragona. Això podria explicar la presència d’aquesta creu de Tau als relleus, com a símbol de pertinença a l’arquebisbat. Tanmateix, però, no està clar en quin moment la seu metropolitana i primada de Tarragona començà a utilitzar extensament la Creu de Santa Tecla com a símbol. La idea es reforça pel fet que l’arquebisbe de Tarragona, quan el 1158 els monjos de Prémontré van marxar de Cabassers i van donar el lloc al bisbe de Tortosa, signés l’acta d’acceptació de la donació reservant els drets de l’església de Tarragona. Pocs drets podria tenir-hi aquella catedral, si no és que Cabassers hagués format part de la seva arxidiòcesi en el moment de la conquesta.
La segona creu de Tau la veiem, com hem dit en començar, a la façana de Cal Paresant:
Aquesta imatge antiga, presa per Miquel Vidal i Llecha, ens mostra el relleu durant la dècada de 1950, abans que es modifiqués la façana i s’amagués la portalada sota el ciment. Veiem també un detall que avui en dia ha desaparegut del relleu: la creu de Tau té una cua de peix. En algun moment posterior a la fotografia, potser quan van fer les obres de reforma de la façana, van repicar el relleu i el van modificar, donant-li l’aspecte que té avui en dia. Sembla que la Tau, aquí, no sigui res més que una imitació. Probablement estiguem davant d’un símbol parlant medieval, que assenyalaria un ofici. Res no fa pensar que el relleu es pugui datar durant el romànic, i sembla molt posterior, per la peça i situació on es troba: una portalada d’una casa, no reutilitzat, tallat a posta. La creu, en aquest cas, hi seria perquè l’haurien vist a altres relleus de la població: el que ara es troba a la façana de Cal Bep i algun altre que hauria pogut desaparèixer.
Aquest símbol parlant de la portalada de Cal Paresant ha estat confós, recentment, amb una estela funerària discoïdal, pel fet que actualment una capa de ciment cobreix la portalada i només mostra la part rodona del relleu.
Per a més informació, podeu consultar aquest llibre.
