Al poble d’els Alamús, a prop de Lleida, hi havia una revista que es deia Sitjar, que començà a editar-se el 1985, quan a Cabassers hi havia una altra revista, que s’estava editant durant el mateix temps, que es deia El Sitjar. I ambdues tenien un format terriblement similar, per no dir casi idèntic. A més, una revista no sabia de l’existència de l’altra, ni tenien cap relació ni contacte de cap mena.
Per tal de poder-les comparar, podem veure el número 18 d’El Sitjar de Cabassers, de la primavera de 1985:
[Nota: si no podeu previsualitzar els documents PDF des de dispositius mòbils, descarregueu els fitxers per a veure’ls]
Vegem ara el número 1 de la revista Sitjar d’els Alamús, d’abril del 1985:
Aquest Sitjar d’els Alamús té el subtítol “Òrgan d’expressió del Grup Cultural dels Alamús”. Era una revista bimestral, que va publicar, com a mínim, tretze números fins el juny de 1988, dels quals n’hi ha una col·lecció a la Biblioteca de Catalunya. No sabem si en va editar cap altre; el que sí sabem és que la col·lecció de la Biblioteca de Catalunya s’acaba al número tretze.
L’editorial del número 1 del Sitjar d’els Alamús és tota una declaració d’intencions, d’uns principis que compartia El Sitjar de Cabassers:
Sant Jordi, el cavaller llegendari, va defensar amb la seva espasa la infeliç donzella víctima del drac. Avui ja no hi ha donzelles a qui salvar, ni monstres, ni valents cavallers. Però d’altres dracs continuen estant a l’aguait: la incultura, el conformisme, la inoperància, el “menfotisme” o “passotisme”, el desensís, el derrotisme… i no podem esperar el miracle d’un cavaller salvador que ens adobi la nostra vida i els nostres problemes.
La coincidència és sorprenent: nom de la capçalera, dates de publicació, format, continguts molt semblants, ús del dibuix com a recurs d’il·lustració i un tipus de públic ben similar a l’època, ja que els Alamús és un poble petit dedicat majoritàriament a l’agricultura.
