Us presentem una nova música peculiar, el Duetto buffo di due gatti de Gioacchino Rossini. Bé, si hem de ser estrictes, aquesta obra no és del tot de Rossini, únicament se li atribueix. És una compilació que segurament va fer el compositor anglès Robert Lucas de Pearsall (1795-1856), que utilitzava el pseudònim G. Berthold, d’alguns fragments d’òperes de Rossini.
De tota manera, és una obra tan rossiniana que no estarà de més que parlem una mica del famós compositor d’El barber de Sevilla.
Gioacchino Rossiniés conegut especialment per les seves òperes, particularment les òperes bufes. La música d’aquest duet de gats està extret principalment de dos fragments de la seva òpera Otello.
Rossini va néixer l’any 1792 a la ciutat italiana de Pesaro i va morir prop de París l’any 1868. De fet les 39 òperes que va compondre les va escriure dels 18 als 37 anys. Es va retirar com a compositor als 38 anys! A partir d’aleshores es va dedicar a ell mateix; li agradava la tranquil·litat i els bons aliments. Diuen que Rossini era un devorador de macarrons i sembla que es va gastar una fortuna posant a punt una màquina de fer macarrons. Va viure fins els setanta-sis anys sense tornar a crear novetats musicals importants, però envoltat d’admiradors i admiradores que el festejaven. Tot un personatge!
El Duetto buffo di due gatti està interpretat per dues sopranos acompanyades d’un piano. El text, evidentment, únicament diu “miau” unes quantes -moltíssimes- vegades.
La versió en àudio que us proposem és una versió enregistrada en directe. Sentireu, perfectament, les rialles del públic.
En la primera versió en vídeo que us oferim els gats els interpreten les sopranos Kiri Te Kanawa i Norma Burrows. Gaudiu-la!
La segona versió és una adaptació per a sextet vocal. En aquest cas seran els cantaires del grup polonès Affabre -format per dos contratenors, un tenor, un baríton i dos baixos- qui ens deleitarà amb els seus miaus.
Com imagineu, aquesta obra s’ha fet molt famosa. Es poden trobar moltes interpretacions de la mateixa per diversos cantants i agrupacions vocals. Escoltarem i veurem tot seguit la versió que ens ofereixen Les petits chanteurs à la croix de bois de la ciutat francesa d’Autun.
Desitgem que n’hagueu fruït i com dèiem fa un mes: bon estiu, bona audició i bona música!
