Foto: gràfica difosa per Alex Arenas, amb la previsió de rebrot al juny.
El físic de la Universitat Rovira i Virgili Alex Arenas advertia via Twitter el 27 d’abril del perill de fer malament la desescalada:
En una entrevista que li va fer Vilaweb, publicada el dia 1 de maig, la lectura de la qual us recomanem molt especialment, explica a bastament el risc de fer les coses com s’estan fent, malament. Argumenta que el govern espanyol s’ha precipitat amb la desescalada:
Em sembla precipitat fer anuncis que per mi tenen una part molt criticable, que és traslladar a la ciutadania una sensació que ens en sortim i que això ja va bé, la sensació de relaxament. Amb tantes ganes com tenim tots d’acabar aquest confinament, les perspectives aquestes que si tot va bé s’acabarà el 15 de juny em semblen un mal favor a la població que pagarem molt car. Perquè si aquest relaxament es fa així haurem de fer una altra frenada.
L’investigador Salvador Macip també ha expressat via Twitter en diverses ocasions la seva preocupació sobre com s’estan fent les coses, i avui ho ha resumit amb dues línies:
El viròleg de l’IRTA Xavier Abad també avisava l’1 de maig sobre la precipitació de les mesures preses pel govern espanyol per a relaxar el confinament:
I ja el 30 d’abril, el Dr. Bonaventura Clotet també advertia de la precipitació en el desconfinament, a una altra entrevista a Vilaweb:
Jo penso que el confinament s’hauria d’haver allargat una setmana més. Pel que fa al pla de desconfinament, crec que no s’hauria d’haver generalitzat i que calia comptar amb l’expertesa de cada una de les comunitats autònomes. Les xifres de contagis i les situacions són diferents. Calen polítiques personalitzades i no pas homogènies. Francament, penso que ens hem precipitat amb el desconfinament. L’impacte real el veurem d’aquí a tres setmanes, però ja anem veient que en països on s’han començat a aixecar les restriccions, com ara Alemanya, hi ha hagut un repunt d’infeccions. Anticipo un rebrot, però tant de bo m’equivoqui.
Avui hem preguntat en una enquesta al nostre canal de Telegram sobre la percepció del risc que tenen els lectors, i tot i que un 58% opina que el risc és el mateix que el dia que vam començar el confinament, i un 26% diu que és més alt, hi ha un 16% de les respostes que perceben menys risc. Però pel que s’ha observat als carrers, sembla que la percepció del risc sigui molt menor del que diu l’enquesta: s’han vist persones d’unitats familiars diferents passejant juntes, d’altres persones visitant amics i parents a casa seva, gent que viu a cases diferents sense mantenir cap distància de seguretat, i molt poques mascaretes. Totes aquestes persones han tingut aquestes actituds de forma inconscient i pensant que no corren cap risc. I és que costa molt pensar que el que abans era normal, ara és un perill. A banda, les mesures adoptades fins ara han estat tan draconianes, que sembla que la població ja només pugui fer cas d’allò radical, i entengui qualsevol relaxament com una disminució del perill, quan el perill persisteix.
És difícil desacostumar-se als hàbits que teníem abans de la pandèmia, però és necessari fer-ho, perquè davant d’un desconfinament precipitat i mal fet, només queda apel·lar a la responsabilitat individual de cadascú per a evitar la propagació del virus, adoptant totes les mesures de seguretat necessàries.
