La proliferació de gats ferals als carrers suposa la generació d’un inconvenient pels veïns: l’abundància de miccions i deposicions en llocs públics. Els perxes de la plaça Dr. Seró s’embruten amb freqüència pels excrements dels animals, i també és habitual trobar caguerades a les zones de jardí del carrer Balmes. Això fa que la mala olor molesti els veïns, a la vegada que els excrements atrauen mosques i, a més, hi ha el risc d’embrutar-se trepitjant-los. Les queixes dels afectats es repeteixen des de fa temps. Cal, doncs, trobar una solució a aquestes circumstàncies.
Tanmateix, els animals tenen una sèrie de drets reconeguts al decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals. Per això, qualsevol solució proposada per a abordar els problemes que suposen aquests animals de companyia ha de tenir en compte aquesta regulació, que prohibeix taxativament el sacrifici com a mètode per a reduir-ne la població (article 11.2).
Una de les solucions més habitualment adoptades és la creació de colònies controlades de gats, suficientment allunyades de la població per a evitar els problemes que comporten aquests animals, i prou a prop com per a poder-les tenir vigilades i mantingudes correctament. Entre els avantatges d’aquesta solució, hi ha la millora de les condicions de salubritat dels animals i de l’entorn, i la disminució de les queixes dels veïns per molèsties. Segons el decret legislatiu citat abans, aquesta tasca correspon als ajuntaments (article 16) que podran sol·licitar l’ajuda d’entitats supramunicipals o d’associacions protectores d’animals per a dur-la a terme. Tenint en compte, però, que l’ajuntament té recursos limitats i és petit, potser seria l’hora que, les persones amants dels animals, es constituïssin en associació protectora per a col·laborar amb l’administració, ajudant a les tasques de control i benestar que preveu la llei.
La Diputació de Barcelona té un document relatiu a l’establiment d’aquest tipus de colònies controlades de gats, que ofereix les directrius principals, basant-se en les disposicions del decret legislatiu 2/2008.
Una manera d’acabar d’una forma civilitzada amb les molèsties que els gats generen quan van sols pel carrer seria l’establiment d’aquestes colònies que, amb un manteniment adequat dels sorrals, menjadores, abeuradors i sopluig, concentrarien els gats en un lloc. A banda, qui volgués col·laborar a l’alimentació dels animals podria fer-ho dintre d’aquest espai controlat, i la sola presència d’aliment en aquest lloc ja resultaria un focus d’atracció perquè els gats, que són animals molt territorials i als quals no agrada anar massa lluny d’on hi ha el menjar, s’hi quedessin.
No n’hi ha prou, però, amb tenir-los a la colònia; també s’han de dur a terme una sèrie d’actuacions per a garantir la salut dels gats. Segons el document divulgatiu de la Diputació de Barcelona enllaçat més amunt, cal capturar els animals per a portar-los al veterinari, on se’ls aplica un protocol establert que inclou proves serològiques per a la detecció de la leucèmia i la immunodeficiència felina; el marcatge auricular per a identificar els gats ja controlats; la desparasitació interna i externa; i l’esterilització per a evitar la proliferació descontrolada d’aquests animals.
La colònia seria una solució que s’adaptaria plenament al que disposa el decret legislatiu 2/2008 relatiu a la protecció dels animals, i acabaria amb les molèsties que alguns veïns han de patir degut a la presència dels gats al carrer.
A Tarragona, la col·laboració entre l’ajuntament i les entitats protectores d’animals ha donat bon resultat, com explica Jordi Fortuny, regidor d’aquell ajuntament, en aquest article. Com ja s’ha dit més amunt, potser la via seria la creació d’una associació protectora d’animals cabasserola per a evitar que tota la càrrega caigués a sobre de l’ajuntament. Així, mitjançant la cooperació mútua, tothom en sortiria beneficiat: l’ajuntament no se sobrecarregaria de feina, els veïns no patirien les molèsties, els gats millorarien el seu benestar, i les persones amants d’aquests animals podrien alimentar-los de forma controlada a la colònia.
