NOTA de la Redacció: l’historiador Vicenç Biete va morir el 15 de desembre de 2015. Darrere seu deixava, entre molta altra producció científica, tres llibres dedicats a Cabassers i diverses desenes d’articles sobre la història del nostre poble publicats a El Sitjar i a la revista Nord. Quan El Sitjar va plegar el 1986, alguns articles de Vicenç Biete ja lliurats a la redacció d’aquella revista van quedar per publicar. Aquests textos inèdits, escrits entre 1983 i 1986, aniran sortint en aquestes pàgines.
Un bateig. Dia 9 de març del 1858. El nen havia nascut el dia 7, i ha estat dos dies moro perquè el padrí, que era de Flix, no havia pogut venir abans. Són les tres de la tarda. Moviment d’homes, dones i xiquets que esperen que toquin a bateig o bé que entren a la casa. Toquen a bateig. Surt la comitiva. Van els homes al davant, segueix la criatura portada per la llevadora i molt adornada de roba blanca amb puntes i guarnicions, campanetes i altres coses de plata mol precioses, seguint per últim les dones. Entren a l’església i es verifica la cerimònia del baptisme. Un cop acabada, les plateres, anomenades així perquè porten una safata i van a recollir flors per les cases per a formar mops, presenten a cadascun dels convidats un pom de flors, quina més bonic el pot presentar: van totes mudades i han tingut una gran alegria quan han estat invitades a ser plateres.
Els nois i les noies esperen al carrer. El seguici surt de l’església, amb el rector al davant i al costat el padrí. Segueixen els altres: compares, noi, padrina i comares i demés convidats, portant cadascú el seu pom a la mà. Tothom va de gala: els homes amb la capa, no precisament perquè fa fred, sinó perquè és de costum i fa més festa; i les dones amb la roba millor que tenen: vestits i mocadors del coll de seda i mantellines les que són de cases bones.
Els xiquets esperen impacients i quan veuen el seguici es posen a cridar “Ja pugen, ja baixen!”. Tothom surt a les finestres a veure el seguici que ja arriba a la casa. Els nois convidats surten al balcó i comencen a tirar ametelles a la quitxalla. També tiren algun que altre confit. Es forma un gran aldarull. Després entren a la sala, on ja hi ha els altres convidats. Allí els espera un bon refresc. Estan tots asseguts al voltant de la sala, amb el rector al capdamunt. Els serveixen xocolata amb secalls. Passen safates amb confits i altres pastes i dolços perquè en mengin i se n’emportin a casa com a memòria del bateig. Finalment, s’acomiaden després d’haver visitat la mare de l’infant, tot desitjant-li una prompta millora.
(Segons un manuscrit del P. Longí Navàs)
