Segur que tothom, alguna vegada, caminant entre muntanyes ha fruït d’algun indret especial on s’hi aconsegueix l’efecte de l’eco (Fenomen consistent en la reflexió d’ones sonores per un obstacle, de manera que l’orella rep l’ona reflectida amb un cert retard respecte a l’ona directa, retard que correspon a la diferència de camins recorreguts). Si no recordo malament, de petit, hi havia jugat força cada cop que pujàvem (per l’ara anomenat camí antic) a l’ermita de la Foia.
Al món de la música també ens trobem aquesta peculiaritat acústica imitada en algunes petites (grans) obres. La que escoltarem avui és del compositor Michel Richard Delalande.
Delalande, nascut l’any 1657 a Paris i mort el 1726 a Versalles, fou un compositor del barroc francès. Reconegut per Lluís XIV (el famós Rei Sol), li va atorgar, després de la mort de Lully, el càrrec de director d’orquestra.
Escoltarem un fragment de les Symphonies pour les soupers du Roy (Simfonies per als sopars del Rei), una de les seves obres més famoses. Sí… quan el Rei Sol sopava tenia músics en directe (ni Cd’s ni Spotify’s…) que tocaven per a amenitzar la seva reial ingesta.
Aquest fragment rep el nom de Aire en eco. No cal gaire explicar el perquè, senzillament cal escoltar-lo.
Us recomanem, com ja saben els nostres lectors més fidels, primer una escolta de la versió d’àudio.
Aquí el teniu:
Les versions que hem trobat en vídeo són curioses. En cap d’elles veurem els intèrprets, únicament els sentirem. Els suports visuals són diferents i els expliquem una mica:
En aquesta primera versió podrem seguir la partitura manuscrita de l’obra. No sabem si és l’escriptura del mateix Delalande però ben bé podria ser-ho:
Aquesta altra versió te la particularitat de que l’eco triga una mica més en sentir-se a cada motiu de la peça. Hi sentirem també un orgue i, per la sonoritat, ens imaginem que està enregistrada en una església…
I amb la darrera versió podreu jugar i tot! Us proposem que piqueu la pulsació de la música. Quan és fort (forte) piqueu amb les mans i quan és fluix (piano), us piqueu a les cames. Si voleu fer una mica més d’exercici, podeu afegir de picar els fortes drets i els pianos asseguts. Després, reposeu una mica…
Desitgem us hagi agradat (…gra-daat… gra-daat…) aquesta nova entrega de Música peculiar.
Bona audició i bona música!
