El meu avi Ignasi Seró Navàs, tenia l’afició que quan plovia, posava un pot al terrat i després amb un metre comprovava els mil·límetres d’aigua que havien caigut, equivalents a litres per m2.
El seu germà Prudenci, que era catedràtic de la Universitat de Barcelona, veient la seva afició, li va dir que ja li proporcionaria el material per que pogués fer-ho de manera oficial. Ell es va encarregar de fer els passos necessaris per portar un pluviòmetre. Sempre amb l’obligació de cada final de mes, enviar la targeta amb les dades corresponents al Instituto Nacional de Meteorología.
Així va començar l’agost de 1951, ara ja fa 75 anys. El meu avi va seguir enviant els “partes” mensuals fins la seva mort el juny de 1965. A partir del juliol va començar el seu gendre i el meu pare, Ignasi Masip Masip, continuant amb aquesta tasca.
A l’abril de 1967, va venir des de Sarragossa un representant del servei meteorològic a veure si també es podia observar les temperatures i va portar un termòmetre que es va posar en una finestra de casa. Amb l’obligació d’enviar els “partes” corresponents de pluja i temperatures a Barcelona i Sarragossa. Al cap d’uns anys ens van facilitar una garita meteorològica oficial per posar el termòmetre. Així va anar observant la pluja i temperatura i enviant les dades fins la seva mort, el juliol de 1989.
A partir de llavors començo jo, Lluís Masip Seró, a observar, apuntar i enviar les dades corresponents. Va arribar un moment que ens van dir que només calia enviar les dades a Barcelona, més tard a Madrid i més tard per internet. Aquí entre el meu fill, Lluis Masip Sabaté, que ell en sap i jo no, i entre els dos ho fem tot.
Ens van demanar per instal·lar una estació meteorològica automàtica i ho vam fer a l’hort de casa. Va ser operativa el 12 de juliol del 2008.
Coses curioses que han passat durant aquests anys.
Quan es va comentar pel poble que es posaria un “aparato” per saber el que plovia, un veí va dir que valdria mes posar un “aparato” per fer ploure.
El 28 de juny de 1988 va fer una pedregada i molta aigua i es va sobreeixir tot el pluviòmetre. Vaig posar 166 litres, però mai se sabrà tot el que va marxar…
Durant el temporal Glòria va caure el marge de l’hort ,emportant-se el pluviòmetre a l’hort del veí. Per sort es va poder rescatar sense danys importants i col·locar-lo en una nova ubicació.
