El Consell Comarcal del Priorat està preparant un paquet d’al·legacions contra el pla de renovables de la Generalitat, perquè denuncia la falta d’encaix entre el Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya, anomenat PLATER, i els esforços de planificació propis de la comarca mitjançant l’Acord comarcal per a la implantació de les energies renovables al Priorat.
Aquesta comarca compta amb una trajectòria històrica de planificació i consens per a preservar el seu paisatge agrari, des de l’Acord comarcal del 2001 sobre energia eòlica i la Carta del Paisatge de 2004 fins a la creació de l’Associació Prioritat el 2007, que busca el reconeixement de la comarca com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. L’any 2021, la comarca va ratificar un acord comarcal per a la implantació de les energies renovables que va marcar la voluntat de dissenyar un model de transició propi, sostenible i respectuós amb l’entorn. Aquest acord va portar a la creació del Pla comarcal per a la implantació d’energies renovables al Priorat, elaborat conjuntament pel Consell Comarcal i el Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili entre els anys 2023 i 2024. El Priorat s’ha convertit així en l’única comarca catalana que ha dissenyat de manera detallada i de sota a dalt el seu propi camí energètic, una feina que compta amb el suport explícit del vuitanta-tres per cent dels ajuntaments de la comarca, havent-se ratificat en dinou plenaris municipals. Pradell de la Teixeta el té pendent de ratificació, mentre que tres municipis (la Bisbal de Montsant, Margalef i Cabassers) van votar-hi en contra.
La planificació pròpia de la comarca planteja una transició energètica ambiciosa però adaptada al territori: proposa 142 megawatts de potència fotovoltaica, concentrats prioritàriament en cobertes urbanes i espais ja alterats, i 60 megawatts d’energia eòlica distribuïda en un màxim de catorze aerogeneradors. Amb aquesta instal·lació es generaria un total de 313,57 GWh anuals, una xifra que permetria cobrir sobradament entre el quatre-cents i el mil per cent de la demanda elèctrica local projectada fins a l’any 2050.
Davant d’aquesta proposta ajustada al paisatge, el PLATER publicat pel Govern de la Generalitat proposa una implantació massiva que sobredimensiona completament la producció en aquesta comarca. El pla de la Generalitat pretén instal·lar-hi 700 megawatts de potència total, que inclouen 130 megawatts de fotovoltaica i 567,5 megawatts d’eòlica, el que es traduiria en la col·locació de fins a 125 aerogeneradors de grans dimensions (uns dos-cents metres d’alçada) ocupant un trenta per cent de la comarca. El PLATER distribueix així per municipis els aerogeneradors: Bellmunt del Priorat (3), Cabassers (5), Capçanes (1), Cornudella de Montsant (18), Falset (10), Gratallops (4), els Guiamets (7), el Lloar (0), la Bisbal de Montsant (6), la Figuera (0), la Morera de Montsant (8), la Torre de Fontaubella (0), la Vilella Alta (1), la Vilella Baixa (0), Margalef (0), Marçà (3), el Masroig (6), el Molar (6), Poboleda (6), Porrera (12), Pradell de la Teixeta (9), Torroja del Priorat (4) i Ulldemolins (5).
Segons denuncien els tècnics del Consell Comarcal, el noranta-dos per cent d’aquesta potència plantejada pel Govern s’ubicaria sobre terrenys agrícoles i de gran valor natural. Això representaria generar en el Priorat prop de dinou vegades la demanda d’electricitat calculada per al territori l’any 2050.
Per tot plegat, la comarca està ultimant les al·legacions durant el període d’informació pública del PLATER que finalitza el proper 30 de juliol. Els arguments de defensa se sustenten en el fet que la proposta del PLATER suposa un greu desequilibri territorial i que vulnera de manera flagrant la Llei catalana de Canvi Climàtic, la qual exigeix prioritzar la col·locació de renovables en espais alterats i fomentar la proximitat entre producció i consum. A més, les afectacions en el sòl agrari danyen l’economia del mosaic agroforestal que caracteritza el Priorat i ignoren els planejaments municipals que ja regulen les renovables en el sòl no urbanitzable, com són els casos de Porrera i Falset.
Les al·legacions demanen respectar el Pla comarcal del Priorat i les directrius consensuades amb els seus pobles. Tot i així, la comarca planteja com a marc de negociació la possibilitat d’incrementar de manera molt puntual la quota eòlica en aquells municipis que la vulguin i on el mateix document de planificació local la consideri viable, com podrien ser Cabassers, la Bisbal de Montsant o Margalef, de la mateixa manera que acceptaria un lleuger augment de la potència fotovoltaica a terra sempre que no trenqui el fràgil equilibri del territori.
