Vicent Porqueres Argany va ser alcalde de Cabassers per Esquerra Republicana de Catalunya de l’agost de 1936 fins que fou mobilitzat per anar al front. Havia participat ja als fets d’octubre de 1934 com a president del Comitè Revolucionari que proclamà l’Estat Català a Cabassers. Per aquell motiu ell i tots els altres membres del Comitè Revolucionari cabasserol foren empresonats el mateix octubre de 1934 al vaixell Manuel Arnús, habilitat com a presó al port de Tarragona. Fou jutjat per un consell de guerra el novembre de 1935 i condemnat a un any de presó, però alliberat per haver ja complert la pena durant la presó preventiva (més temps del que el condemnava la sentència).
Tot i que el llibre d’actes de l’Ajuntament corresponent als anys de 1935 a 1939 ha desaparegut (el 2008 encara era a la Casa de la Vila) sabem per altres fonts que durant la guerra i sota el seu mandat s’emeté moneda fraccionària per contrarrestar la manca de canvi, que portava la seva signatura per a validar-la. Un altre fet destacat de la seva alcaldia és que normalitzà l’ús institucional del topònim català del poble, Cabassers, emprat a tota la documentació emesa per l’ajuntament, com proven els arxius.
Acabada la guerra Porqueres fou detingut i empresonat al castell de Falset primer i a la presó de Pilats de Tarragona més tard. Fou sotmès a un altre consell de guerra i condemnat a mort. El seu expedient de la presó recull el breu recorregut penitenciari fins que l’assassinaren: ingressà a la presó de Pilats el 12 de juny de 1939, procedent de Falset, on ja estava detingut. Set dies més tard, el 19 de juny, va sortir de la presó per assistir al seu propi consell de guerra, i hi reingressà el mateix dia. Finalment, el 19 d’octubre de 1939 fou assassinat a la muntanya de l’Oliva de Tarragona. L’expedient ho explica dient que “fue entregado a la Fuerza Pública para cumplimiento de la última pena”. Va ser enterrat a la fossa comuna del cementiri de Tarragona, on encara reposen les seves restes.
El seu nom consta inscrit al monument del cementiri de Tarragona que homenatja les 771 víctimes de la dictadura que hi ha enterrades. Una placa, a més, les rememora amb aquesta inscripció: «In memoriam de les 771 persones que van ser inhumades en el cementiri de Tarragona (1939-1948), que van perdre la vida víctimes de la intolerància, la ignorància i la revenja, tot defensant Catalunya, la llibertat i la legalitat republicana».
El proper diumenge 5 d’octubre l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona col·locarà una llamborda en record del batlle republicà a Cabassers, segons publica Tarragona Digital. L’acció s’emmarca en el projecte “Llambordes del record”, que homenatja a sis persones més assassinades també per la dictadura: Elisa Cardona i Ollé (Duesaigües), Mariano Borrell i Aguilà (Montblanc), Josep Giné i Estivill (Els Guiamets), Lluís Martí i Vernet (Falset), Joan Busquets i García (Cornudella de Montsant) i Josep Rodríguez Martínez (Tortosa).
