Reciclar és un mot que fa anys que està de moda. Va passar ràpidament a la llengua parlada i ara l’utilitzem força sovint: paper reciclat, material reciclat, roba reciclada…
Parlem en el sentit de fer servir un material més d’una vegada, per a usos semblants o diferents.
Veiem, doncs, com el concepte reciclar el podem trobar també en una època tan llunyana com el segle XVI i en un àmbit tan diferent a l’actual com a la música. Música reciclada.
Imaginem-nos que un compositor s’inventa una cançó, Prado verde y florido. El protagonista li explica a aquest prat que està enamorat d’una pastora i li diu al prat que, tal volta, la seva frescor ajudi a estovar a la pastora que és molt dura amb el nostre protagonista…
Està claríssim que és una cançó de tema profà. Escoltem-la i seguim el text i la música.
Prado verde y florido és una cançó del compositor renaixentista Francisco Guerrero (1528-1599). Junt amb Cristóbal de Morales i Tomás Luis de Victoria fou un dels 3 grans compositors de la polifonia religiosa espanyola del Segle d’Or (segle XVI).
Aquesta cançó (o villanesca, com s’anomenava a l’època) fou composta a l’època de joventut de Guerrero, segurament quan rondava els 20 anys.
Sí, sí, Guerrero va escriure música religiosa i també música profana (tal com hem escoltat fa un moment).
Al cap d’uns anys, aquest Prado verde y florido, fou, com moltes d’altres villanesques profanes reconvertit (reciclat) en una obra religiosa. Com? Doncs molt fàcil: canviant el text completament.
Per tant, la mateixa música, en la seva versió religiosa es titula Pan divino gracioso. I… cap problema.
Escoltem-ne la versió a lo divino.
Podeu seguir-ne el text aquí i fer la comparació de les dues versions.
Versió religiosa:
Pan divino, graçioso, sacrosanto
manjar que da sustento al alma mía:
dichoso fue aquel día, punto y hora,
que’ n tales dos especies Christo mora,
que si el alma’ stá dura,
aquí se ablandará con tal dulçura.
El pan que’ stás mirando, alma mía,
es Dios que’ n ti reparte graçia y vida
y, pues que tal comida te mejora,
no dudes de comerla desde agora,
que, aunque’ stuvieres dura,
aquí te ablandarás con tal dulçura.
Versió profana:
Prado verde y florido, fuentes claras,
alegres arboledas y sonbrías;
pues veis las penas mías cada hora,
contadlo blandamente a mi pastora,
que si conmigo es dura,
quiçá l’ablandará vuestra frescura.
El fresco y manso viento que os alegra
está de mis suspiros inflamado,
y pues os ha dañado hasta ora,
pedid vuestro remedio a mi pastora,
que si conmigo es dura,
quiçá l’ablandará vuestra frescura.
També hem buscat les dues partitures per si les voleu consultar. Les podeu descarregar aquí.
Com veieu, al segle XVI no tenien massa miraments a l’hora de reciclar…
Aquesta secció de Música peculiar, que us ha acompanyat durant 30 obres i que començà el 31 de gener del 2021 continuarà, però no amb la regularitat, mensual primer i bimensual després, que tenia fins ara. De qualsevol manera, esperem retrobar els nostres lectors al proper lliurament.
Com diem sempre en acabar: Bona audició i bona música!
Ricard Gimeno
musicapeculiar@gmail.com
