NOTA de la Redacció: l’historiador Vicenç Biete va morir el 15 de desembre de 2015. Darrera seu deixava, entre molta altra producció científica, tres llibres dedicats a Cabassers i diverses desenes d’articles sobre la història del nostre poble publicats a El Sitjar i a la revista Nord. Quan El Sitjar va plegar el 1986, alguns articles de Vicenç Biete ja lliurats a la redacció d’aquella revista van quedar per publicar. Entre aquells articles, hi ha també un text sense títol ni data, que són recomanacions que Biete va fer a la redacció d’El Sitjar sobre el contingut de la revista. El publiquem tal com el va deixar el seu autor, i amb aquest text tanquem la sèrie d’articles inèdits de l’historiador conservats a l’arxiu d’El Sitjar. Aquest darrer escrit no era un article, sinó una sèrie de consells, però l’hem inclòs al programa de publicació de la sèrie d’originals lliurats per Biete a El Sitjar per l’interès del document. Actualitzem l’índex de l’obra publicada de Vicenç Biete amb aquest darrer document, i el donem per completat.
Caràcter. Revista d’opinió, de simple informació o mixta.
Revista d’opinió. Té un àmbit concret i més o menys reduït. Difícilment pot agafar més difusió.
Revista de simple informació. Pot ser útil, però no té cap més atractiu.
Revista mixta. Cal que sigui una revista del poble i pel poble, amb l’àmbit de difusió el més ampli possible.
Projecció. Cal fer per manera que tingui el màxim de lectors en tots els camps i que el contingut forci tant com es pugui la col·laboració.
Estructura. El més sistematitzada possible, de manera que el lector ja sàpiga per endavant on trobarà cada cosa.
Presentació. Polida, dins dels mitjans disponibles. Agradable de llegir. Tenint molta cura de la llengua, tant ortogràficament com sintàctica. La lectura d’un català correcte és la millor lliçó en l’ensenyament de la llengua. No defugir mai, ans fomentar-los, els dialectalismes.
Editorial. Donant sempre una impressió de serietat i objectivitat.
Cartes a la redacció. Empaitar a la gent que comenten verbalment algun tema per tal que ho facin per escrit, mal que sigui breu. Si no hi ha cartes, inventar-ne alguna.
Articles d’opinió. Intentar i inclús forçar la col·laboració d’opinants de diferents tendències. Posar en relleu d’una manera destacada que la revista no es fa solidària ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors.
Informació. Cal que la revista esdevingui imprescindible a la gent del poble si vol estar informada de tota mena d’activitats, tant de les passades com de les futures: ajuntament, sindicat, societat, futbol, altres esports, celebracions religioses, actes socials i d’esbarjo, cinema, etc. Seria molt important poder donar programacions anticipades.
Reportatges. Tractar amb rigor informatiu qualsevol tema important per al poble, a través de diferents opinants i fonts d’informació, de manera que el lector pugui formar-se’n una opinió sense que tingui la impressió d’haver estat manipulat o influït. Posar especial interès en tots aquells temes que representin un progrés o una millora per al poble.
Revista de premsa. Donant preferència a les publicacions comarcals, de les quals és imprescindible tenir-ne un coneixement regular. Rastrellar també la premsa i les revistes generals més adients.
Cultura. Donar preferència als temes locals, car sovint el propi poble és la cosa més desconeguda en molts aspectes. També escrits d’interès més ampli i general.
Actes. Programar actes culturals i d’esbarjo, recollint en el possible el folklore del poble. Donar-hi la màxima publicitat. Empaitar a la gent per tal que col·labori en la seva organització, perquè ningú ho sol fer espontàniament. Convèncer a cadascú dels possibles col·laboradors que són útils i fins i tot imprescindibles.
Entrevistes. A persones del poble, forasters o passavolants, sempre que puguin aportar alguna cosa d’interès per als lectors.
Humor. Una mica de broma treu transcendència a la revista i s’agraeix. No cal que sigui original. Totes les revistes es copien les unes a les altres.
Entreteniments. Mots encreuats, sopes de lletres, etc, procurant que hi entrin les paraules més relacionades amb el poble i la comarca. Res massa complicat, però.
Cuina. Menges típiques del poble, preferentment, i d’altres. Preparació de begudes. Plantes medicinals, etc.
Clima. Dades i comentaris.
Agricultura. Informació i comentaris.
Etc, etc.
