El Mas de Dalt és un dels elements patrimonials més reconeguts i més característics de Cabassers, tant a la nostra comarca com a les veïnes. L’ermita de Sant Miquel, que sobresurt una planta de l’edifici principal, i el rellotge de sol, són dos dels elements més identificatius del conjunt arquitectònic que és el mas. De vegades hom s’hi refereix com a Mas de Dalt, i tot sovint també n’hi diuen Mas Roger.
La nomenclatura correcta dels llocs és molt important, i cal ser curosos amb aquesta matèria. Per això, aclarirem com es diu aquest mas de gran anomenada. Començem per la Toponímia de Vicenç Biete, a veure què diu:
460. Mas de Dalt. lo màs de dàl
A la part baixa del Barranc de Cavaloca. Era habitat.
«Mas de Dal» MEM, p. 39. «Mas de dal» DES. p. 23508. Mas Roger. lo más roijé
És el Mas de Dalt, nom pel qual tothom el coneix.
«Mas den Rogé» APEO, p. 88. «Mas del Roger» MUN, p. 676. «Mas Roger de Pallars» Breu història de la Mare de Déu de la Foia, Barcelona, 1968.
Però també afegeix això:
459. Mas de Baix. lo màs de baix
A la finca del Mas de Dalt. Era habitat.
«Mas de Baix» MEM, p. 39.
En principi, Biete posa els tres noms en relació, però no ho fa en l’ordre que correspon realment. Estudis recents (Miró, Prats, 2021: 43-44) han localitzat la referència documental més antiga que es coneix del mas, i que es remunta al 1451. Es tracta de la resolució d’un litigi, que donà dret de pas “per entre ab dues les cases d’en Roger de Pallàs” per anar a una finca del Montalt. Per la descripció que fa el document, el lloc per on passa el camí no pot ser altra que l’actual Mas Roger o Mas de Dalt:
“A XIII del mes de febrer a(n)y MCCCCLI, li foren elets per executar una sentència donada per lo molt reverent seyor, lo seyor bisbe de Tortosa, en la causa que ere de devís, entre en Gregorio Yvorra d’una part e en Mateu Martorel d’altra, los honrats lo rector de Cabaces, el batle, en Gregorio Solanelles, en Pere Homdedeu, conselés donats per lo reverent seyor, ensems mossen Bernat Despug, portant loch per lo dit senyor. Los quals, de una cort, ficaren unes termes per a una casa nesesària, és segons consta per la dita sentència donada per lo dit reverent seyor, en lo palau de Bítem, donant lo dit pati de la casa al dit Mateu Martorel. Lo qual (pati) és en la garriga, prop la era d’en Roger de Palàs, donant-li més e asignant-li pas e camí /veynal/, a(i)xí per a·l’aygua com per anar al seu trochs apellat […] Muntals, confrontant ab /sensal del se(n)yor/, per entre ab dues les cases d’en Roger de Pallàs, e l’enfront dels troços den Roger de Pallàs e del dit Yvorra. E axí lo dit Gregorio Yvorra ls·e a promès e fermat en poder del dit mossen, Bernat Roger, sots les penes en la sentència contengudes. Per al troch del saray, (h)age lo camí antich [per] lo mas d’en Yvorra“.
(ABC, Primer Llibre de Corts. fol. 9v)
Veiem, doncs, que el nom de Mas Roger prové d’aquest primer propietari documentat, Roger de Pallàs, i per tant el nom correspon a tota la finca. Els noms de Mas de Dalt i Mas de Baix fan referència als casalots que hi ha dintre de la finca. Encara que avui la propietat del Mas Roger estigui dividida en tres parts, quan s’hi construïren els dos masos, el de Dalt i el de Baix, era tot una. Mas de Dalt i Mas Roger no són sinònims, tot i que sovint s’usen indistintament, per a referir-se al Mas de Dalt, obviant que el Mas de Baix també és dintre de la finca del Mas Roger, que pren el nom d’aquell Roger de Pallàs del segle XV.
