Recentment la Societat d’Onomàstica ha fet públics els primers quaranta números del seu Butlletí Interior, mitjançant el portal Raco.cat. Abasten del 1980 al 1990, i fins ara ha estat sempre força complicat accedir a aquesta publicació periòdica. La digitalització de l’obra ha facilitat l’accés a un article toponímic força desconegut de Vicenç Biete, publicat en aquesta capçalera. Al núimero 11 d’aquest Butlletí, de 1983, va fer unes acotacions a un treball de Ricard Serrano i Ciuraneta sobre la toponímia del terme de la Palma. Aquest treball es va publicar en dues parts, als números VIII i XI,
Biete va fer una mena d’article de notes al marge a la primera part del treball toponímic de la Palma, aportant el que ell havia recollit en preparar la seva toponímia de Cabassers, publicada a la Revista Catalana de Geografia el 1979, en dues parts: A i B. Entre cometes cita el text del treball de Serrano, i tot seguit el comenta, acotant-lo. Al títol del seu article hi ha dos errors, que cal fer notar, i que probablement van ser cosa de l’editor, ja que és difícil que Biete tingués aquesta confusió: es refereix a la Palma d’Ebre com la Plana d’Ebre. L’altre error és el número del Butlletí Interior on es publicà la primera part del treball que acota: fou el VIII i no el VIIII, com erròniament consta al títol. Cal destacar que Biete usà la grafia arcaica Cabacers per al topònim Cabassers. Per a saber per què es proposà a finals de la dècada de 1970 i principis de la de 1980 aquesta grafia per al nom de lloc, podeu veure aquest article.
Procedim tot seguit a oferir la transcripció d’aquest article de Vicenç Biete escrit el 1983, que complementa la seva Toponímia de Cabacers i el seu terme de 1979:
Biete, Vicenç. «Acotacions, de Cabacers estant, a “Toponímia del terme de la Plana d’Ebre” (Ricard Serrano i Ciuraneta. Onomàstica B. I., núm. VIIII)». Butlletí interior, 1983, Núm. 11, p. 10-11.
Acotacions, de Cabacers estant, a “Toponímia del terme de la Plana d’Ebre”
(Ricard Serrano i Ciuraneta, Onomàstica B.I. nº VIII).
Vicenç BIETE
“Molts dels tossals són coronats per grans penyals anomenats torms (tormo és sentit com a castellanisme).” Aquests penyals, que sovint es troben als vessants en haver-se desprès per efecte de l’erosió, a Cabacers són anomenats tormos.
“En la parla local, el “de” és omès entre el genèric i el nucli. En canvi, sol posar-se quan es tracta de masos”. Una anàlisi de la pronúncia dels topònims de Cabacers permet d’establir que solament es produeix l’elisió de la preposició “de” quan el genèric acaba en vocal o en consonant muda: Serra del Solans = la sèrral solàns (1875: Serra ls’Solans); El Pi dels Paradets = lo píls paradèts (1861: Pi’ls paradets); Plaça del Sitjar = la plàssal sedjà; Carrer del Tossal = lo carrél tossàl. Com a excepcions hem trobat, en el primer cas, el mot pou (Pou de la Cavallera = lo póu de la cavalléra), i en el segon, el Carrer del Mig = lo carré del mítx, potser per l’abstracció que comporta el substantiu mig.
“La Coma de Vaques (Atès el costum del poble caldria esperar Coma-Vaques, però aquí s’ha conservat el lligam, potser per eufonia).” L’elisió de la preposició “de”, segons l’abans esmentada anàlisi, demana generalment l’article definit davant del nucli, pero`es produeix també sense l’article en casos de topònims d’ús molt freqüent: Punta de Sant Roc = la púnta sànròc. En canvi. El Celler de Sant Roc = lossellé de sànròc.
En els topònims en els quals el genèric és sobreentès, quan hom es veu forçat a incloure’l no se sol produir l’elisió de la preposició “de”: Ermita de Sant Roc, Serra de Cantacorbs (anomenats normalment Sant Roc i Cantacorbs). Una major complexitat del topònim comporta en general el manteniment de la preposició: Font Bona de la Canaleta = la fón bòna de la canalèta. En canvi: Presa del Molí de l’Estudiant = la prèxal molí lastudiàn.
“Els colls. Només he recollit els següents: Coll del Cinto, Coll de la Rossa, Coll de la Creu i Coll del Calafat.” A la partió entre els termes de La Palia i Cabacers hi ha el coll pe ron passava l’antic camí ral que des de Flix i La Palma portava al Priorat. Aquest coll és anomenat, a Cabacers, el Coll de la Batalla.
“(A remarcar la conservació fòssil de l’article personal “en”, actualment desaparegut de tota la zona del català occidental, substituït per l’article.)” A Cabacers solament es conserva en dos topònims, ambdós amb el cognom Grau: El Torrent d’en Grau = lo torréngràu; Carrer d’en Grau = lo carrén gràu (1787: Carré den Grau).
“El nom del riu Ebre és Ebro. (…) Per als naturals de la comarca, el nom habitual del riu Ebre és, tot simplement, lo Riu.” A Cabacers, com és lògic, lo Riu és el riu Montsant. Quan volen anomenar l’Ebre l’han de mencionar forçosament pel seu nom per tal de diferenciar-lo del seu propi riu, i diuen l’Ebro.
“Els torrents, quan són d’una certa importància i formen vall, s’anomenen barrancs.” A Cabacers, entre els fondals, hom anomena barranc el que té el llit marcat pel pas de les aigües, més o menys intermitent, i racó el que no en té. El mot torrent no s’usa. El trobem solament en el topònim El Torrent d’en Grau = lo torréngràu (1754: Lo torrent Grau; 1855: Torre den Grau).
“Toll de l’Estret (veritable toll. El nom original podria ésser Toll Estret, car és fondo i estret. També podria ésser el toll que forma el (riu) Estret -de curs, estret i profund).”
A Cabacers hi ha un Toll de l’Estret al riu Montsant, en un curt engorjat entre la Serra de la Figuera i la del Montalt.
“Camí de l’Espluga, al termé veí de Cabacers…” Ningú no en dóna raó d’aquest camí, ni tan sols del mot Espluga. ¿No podria ser una interpretació errònia de la paraula Espluga que apareix, dins del terme de Cabacers, al full 444 del mapa de l’I.G.C., formant part del nom de la Carretera de L’Espluga de Francolí a Flix?
