Mengem i beguem, carpe diem, consells del Renaixement…
Dediquem avui la nostra música peculiar a un villancico de Juan del Encina (nascut segurament a Salamanca l’any 1468 i mort a León l’any 1529). Encina fou poeta, músic i autor teatral del Renaixement a l’època dels Reis Catòlics. Fou un dels majors exponents de la polifonia religiosa i profana de finals del segle XV i principis del segle XVI.
Escoltarem el seu villancico Hoy comamos y bebamos. Però… què és un villancico?
Pot passar que ho associem a una cançó de Nadal, però no sempre ha estat així. El terme villancico feia referència a les persones que els cantaven, els villanos, o sigui els habitants de les villas.
Els villancets, originàriament, eren cançons cantades en comunitat, composicions poètico-musicals de caràcter popular que servien per a parlar dels costums i la vida quotidiana dels pobles.
Abans de la primera audició us oferim el text (imaginem que no caldrà cap traducció) perquè el pugueu seguir mentre escolteu:
Hoy comamos y bebamos
y cantemos y holguemos,
que mañana ayunaremos.
Por honra de sant Antruejo
paremonos hoy bien anchos,
embutamos estos panchos,
recalquemos el pellejo.
Que costumbre es de concejo
Que todos hoy nos hartemos,
que mañana ayunaremos.
Honremos a tan buen santo,
porque en hambre nos acorra;
comamos a calca porra,
que mañana hay gran quebranto.
Comamos, bebamos tanto
hasta que nos reventemos,
que mañana ayunaremos.
Bebe, Bras; mas tu, Beneito;
beba Pedruelo y Lloriente;
bebe tu primeramente,
quitarnos has deste preito:
en beber bien me deleito;
daca, daca, beberemos,
que mañana ayunaremos.
Tomemos hoy gasajado,
que mañana viene la muerte;
bebamos, comamos huerte;
vamonos carra el ganado.
No perderemos bocado,
que comiendo nos iremos,
y mañana ayunaremos.
Vegem una versió en directe de la interpretació de Jordi Savall:
Juan del Encina estudià a Salamanca i a Roma, on fou cantor dels papes Alexandre VI, Juli II i Lleó X. L’any 1519 fou ordenat sacerdot i peregrinà a Jerusalem. En la seva obra destaquen publicacions de caràcter poètic, dramàtica i musical. Les seves composicions musicals profanes (especialment els villancets) són una de les mostres més autèntiques de la música profana castellana, de contrapunt simple i molta expressivitat.
Escoltem una nova versió d’aquesta declaració vital de principis. Versió més coral del mateix villancet.
És interessant veure (i escoltar, sobretot) com aquesta música aguanta perfectament el pas del temps. Us oferim una versió rock de la cançó de Juan del Encina. Què en pensaria el compositor si l’hagués pogut escoltar…?
I, com fem a vegades, aquí teniu una versió karaoke per si voleu cantar-hi al damunt.
I també hem trobat una versió feta durant la quarantena de la pandèmia…
No devia ser una època tan fosca com ens la pinten el Renaixement…
Desitgem que n’hàgiu gaudit i ja ho sabeu: Carpe diem!
Bona audició i bona música!
