Una altra versió dels fets d’octubre de 1934

Continuant amb el que publicàvem ahir sobre els fets d’octubre de 1934 a Cabassers, avui recuperem una crònica del mateix consell de guerra fet als seus protagonistes, apareguda, igual que la que publicava el diari La Humanitat, el dia 1 de desembre de 1935:

Justicia Militar. Consejo de guerra.

Ayer, a las ocho de la mañana, se celebró en el salón de la Biblioteca de la Comandancia Militar el Consejo de guerra para fallar la causa instruída con motivo de los socuesos ocurridos en el pueblo de Cabasés (Tarragona), en octubre de 1934.

Según el apuntamiento, los procesados formaron un Comité revolucionario al enterarse de que en Barcelona se había proclamado el “Estat Catalá”.

Los del Comité, con una manifestación de unos setenta individuos y los somatentistas de Gratallops, que habían llegado a aquel pueblo, se dirigieron a ver al alcalde, conminándole con que les hiciera entrega del Ayuntamiento, y proclamaron el “Estat Catalá” en aquella población.

Se dedicaron después a recorrer las casas, requisando armas y publicando un pregón por el pubelo.

Al enterarse de que en Barcelona había fracasado el movimiento, llamaron al alcalde y al Ayuntamiento destituído, dándoles nuevamente posesión de sus cargos y retirándose los del Comité a sus respectivos domicilios, sin que se alterara el orden.

Los procesados eran Vicente Porqueras Aragay, presidente del Comité revolucionario; Jaime Massip Lletjá, juez municipal; Antonio Sans Ferer, cabo del somatén; Augusto Vilalta Carnasa, Juan Massip Massip, Ramón Farré Pascual, José Carnasa Queralt y José Vilalta Bartolomé.

El fiscal, en sus conclusiones, solicitaba la pena de cuatro años para el primero, como presidente del Comité, y dos años para cada uno de los demás, como autores de un delito de auxilio a la rebelión.

La sentencia recaída fué de un año de prisión para el presidente del Comité Vicente Poerqueras y el juez Municipal Jaume Massip, y seis meses de arresto para todos los demás.

Esta sentencia no será pública hasta su aprobación por el general de la División.

La sentencia fué comunicada antes de las diez de la mañana. (La Vanguardia, 01/12/1935, pàg. 10)

També per La Vanguardia, sabem que tots els processats estaven detinguts, com a mínim ja el 24 d’octubre de 1934, i empresonats al vapor Manuel Arnús, al port de Tarragona (La Vangaurdia, 24/10/1934, pàg. 9).

Com es pot observar, la crònica de La Vanguardia és força més breu que la que La Humanitat dedicà al mateix fet, i també menys benèvola amb els encausats. L’episodi del comissament d’armes és exemplificant. La Humanitat el descriu així:

Es desprèn també del sumari que el dia set, a dos quarts de quatre, els sometentistes de Falset cridaren novament Antoni Sans i Ferré, al tual ordenaren la recollida d’armes i explosius. Seguint aquestes instruccions es publicà un ban pel qual es donaven deu minuts de temps perquè fossin lliurades les armes a l’Ajuntament, cosa que es va fer en el termini de tres hores. Amb les armes recollides l’alcalde va armar dotze sometentistes i finalment, en veure que no passava res, a dos quarts d’una del migdia, s’ordenà la devolució de les armes als seus propietaris.

En canvi, la Vangaurdia fa anar un to més despectiu -i una sola frase- per a narrar els mateixos fets:

Se dedicaron después a recorrer las casas, requisando armas y publicando un pregón por el pubelo.

nord.cab | El portal de notícies de Cabassers