El diari La Humanitat publicava, el diumenge 1 de desembre de 1935, un article que informava del consell de guerra a què s’havia sotmès diversos veïns de Cabassers, pels fets que hi tingueren lloc el 6 d’octubre de 1934. En aquella data el president de la Generaltiat, Lluís Companys, proclamà l’Estat Català de la Repúplica Federal Espanyola, en un intent insurreccional contra la involució conservadora del règim republicà espanyol. A Cabassers també es proclamà la República Catalana per ordre de la Conselleria de Seguretat Interior, i l’Ajuntament fou substituït per un comitè revolucionari. La notícia del consell de guerra als protagonistes d’aquells fets ofereix una crònica d’aquella jornada a Cabassers, que transcrivim tot seguit:
El consell de guerra d’ahir d’oficials generals.
Veié i fallà la causa pels fets d’octubre a Cabassers.
Ahir, al matí, a les vuit, es reuní el Consell de Guerra d’Oficials per veure i fallar la causa instruïda pel comandant senyor Josep Urrutia, contra els paisans Vicenç Porqueres i Aragai, Jaume Massip i Letxa, jutge municipal, August Vilalta i Carnasa, Antoni Sans i Ferré, caporal del sometent, Joan Massip i Massip, Ramon Ferré i Pasqual, Josep Carnassa i Queralt i Josep Vilalta i Bartole, pels fets ocorreguts la nit del 6 als 7 d’octubre a Cabassers.
Presidí el Tribunal el general Pazas, actuant de vocal ponent el senyor Màxim Cuervo i de fiscal el senyor Querol. De defensor actuà el lletrat senyor Josep M. Valbuena.
Apunatament.
El jutge senyor Urrutia llegí l’apuntament, que comença amb l’atestat del cap de línia de la guàrdia civil de Falset, en el qual es diu que a Cabassers es constituí un Comitè revolucionari que s’apoderà de l’Ajuntament. Segons es despren de l’apuntament, el dia 6 d’octubre, a les onze de la nit, el caporal del sometent Antoni Sans i Ferré, complint ordres que li havien estat donades per escrit del caporal del sometent del districte senyor Lloren i que li foren portades per uns sometentistes de Gratallops, que passaren pel poble en un camió, en les quals ordres se li ordenava que declarés la República Catalana en aquell poble, reuní la Junta Directiva del Comitè Republicà, a l’objecte de prendre acords, i després de la reunió, acompanyat del Presdient de l’esmentat Comitè, Ramon Ferré i Pasqual, s’adreáren al domicili de l’alcalde, al qual digueren que, havent-se declarat l’Estat Català, esperaven que es reunís l’Ajuntament a la Casa de la Vila i que ells acudirien allà. A la una de la matinada del dia 7, comparegueren a l’Ajuntament Antoni Sans i Ramon Ferré, acompanyats amb la majoria del Comitè d’Esquerra i uns seixanta homes. A l’Ajuntament s’hi trobaven l’alcalde i alguns regidors, els quals foren invitats a que fessin lliurament de l’Ajuntament a l’esmentat Comitè polític. L’alcalde accedí i es nomenà una Comissió composta per Vicenç Porqueres, president, August Vilalta, Joan Massip, Ramon Ferré, Josep Carnassa i Josep Vilalta, vocals, que es feren càrrec de l’Ajuntament, aixecant acta i retiranr-se l’alcalde i regidors. El president, tot seguit, ordenà fer un pregó en el qual es donava compte al veïnat de la substitució de l’Ajuntament.
Es desprèn també del sumari que el dia set, a dos quarts de quatre, els sometentistes de Falset cridaren novament Antoni Sans i Ferré, al tual ordenaren la recollida d’armes i explosius. Seguint aquestes instruccions es publicà un ban pel qual es donaven deu minuts de temps perquè fossin lliurades les armes a l’Ajuntament, cosa que es va fer en el termini de tres hores. Amb les armes recollides l’alcalde va armar dotze sometentistes i finalment, en veure que no passava res, a dos quarts d’una del migdia, s’ordenà la devolució de les armes als seus propietaris.
En les declaracions de testimonis i processats que es llegeixen es confirmen tots els extrems ja esmentats.
El Ministeri Públic i l’advocat defensor renunciaren a l’interrogatori dels processats i a la prova testifical.
L’acusació fiscal.
El Fiscal llegeix el seu informe, en el qual relata els fets en la forma ja coneguda i els qualifica d’auxili a la rebel·lió militar en grau de temptativa i amb les corresponents eximents, i sol·licita la pena de quatre anys de presó correccional per a Vicenç Porqueres i la de dos anys per a cada un dels restants, Jaume Massip, Antoni Sans, Josep Carnassa, August Vilalta, Joan Massip, Ramon Ferré i Josep Vilalta, amb abonament de la presó preventiva soferta.
L’informe de la defensa.
El lletrat senyor Josep M. Valbuena llegí un brillant informe en el qual rebaté les acusacions del Ministeri Fiscal, al·legant que els actes comesos pels seus patrocinats no ho foren mai per iniciativa pròpia i sí únicament obeint ordres del caporal del sometent del districte, del qual es sabia que rebia les ordres directament de la Conselleria de Governació i que, per aquest motiu ells no oposaren el més mínim repar tota vegada que es ordres foren donades per escrit. Fa unes consideracions de caràcter polític i acaba demanant la lliure absolució dels seus patrocinats.
La sentència.
A un quart de deu del matí, el Tribunal es retirava a deliberar en sessió secreta, i a les deu es notificava als processats la sentència recaiguda que és condemnatòria d’un any per a Vicenç Porqueres i Aragai, i Jaume Massip Letxa, i sis mesos i un dia per a August Vilalta i Carnassa, Antoni Sans i Ferré, Joan Massip i Massip, Ramon Ferré i Pasqual, Josep Carnassa i Queralt, i Josep Vilalta i Bartolomé.
Aquesta sentència no serà ferma fins que l’aprovin l’auditor i el general de la Divisió.
Aquí podeu veure la pàgina sencera del diari que publicava la notícia:
humanitat
