Quan el 2008 vaig preparar la història de la cooperativa de Cabassers, publicada sota el títol 75 anys fent camí, no tenia constància del document que ara publico, que va aparèixer quan la història d’aquesta entitat ja havia sortit de la impremta.
És un nomenament del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Servei de Cooperació Agrícola, del 27 d’octubre del 1938, que diu que “L’Honorable Conseller d’aquest Departament ha signat una Ordre la part dispositiva de la qual diu el següent: Nomenar per a exercir el càrrec de Comissari del Sindicat Agrícola de Cabassers, Priorat, el ciutadà Miquel Vidal Llecha, el qual exercirà les funcions de direcció per mentre durin les circumstàncies que obliguen al seu nomenament”. No sabem res més d’aquestes circumstàncies, ni dels motius que portaren al nomenament de Miquel Vidal, reconegut dretà, com a director de la cooperativa per part de la Generalitat republicana.
Un cop examinat el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, no s’hi ha trobat cap Ordre del 1938 amb aquest contingut.
Del temps de la guerra civil no es conserva cap tipus de documentació de l’arxiu de la cooperativa, excepte un fragment d’escriptura notarial cremada:
Tanmateix, una memòria redactada per Miquel Vidal just després de la guerra, titulada De mi actuación desde el día 18 de julio al 20 de septiembre de 1936 (tot i que abasta una cronologia més extensa, fins el 1939) aporta una mica de llum sobre aquest assumpte. Allí hi llegim, en fets que Vidal diu que tingueren lloc el 1937:
Emprendo un viaje a Barcelona, visito a un amigo llamado Joaquín Ventosa, oficial de 1ª de la Consejería de Agricultura de la Generalidad, y que se encontraba allí enboscado, y éste me ofreció su ayuda y me orientó en la forma que tenía que trabajar. Me presentó otro compañero suyo y dio un excelente informe de mi en la Consejería.
Més endavant, encara afegeix a les anotacions corresponents al 1938:
Para imponerme al Sevilla [un tinent de la 126 Brigada de Recuperació], pedí nuevamente auxilio a la Consejería de Agricultura y a todos los conocidos y amigos que tenía entre los rojos, y entonces me propusieron uno, que dijera que reservaba las existencias para una colonia infantil y de la Comisaría, que me encargara momentáneamente del Sindicato hasta nueva orden, que ya mandarán personal para hacer una investigación.
No acepté encargarme del Sindicato, ni contesté a lo de las colonias infantiles, pero me sirvió para que el Sevilla dejara de robar más vino, abonara 1,50 Pts por litro del que se había llevado, las cuales no cobré íntegras porque el Sindicato se cobró portes y %.
Una carta de l’11/09/1938, enviada per Miquel Vidal al seu pare (i conservada a l’Arxiu Comarcal del Priorat), aclareix d’on venien els prolbemes: “El Sindicato se ha negado á entregarme ni un litro mas de aceite diciendo que ya he sacado 600 litros este año y que no me corresponden ni la mitad; mas bien me han amenazado en venirme á quitar lo poco que queda aquí como han hecho en algunas casas del pueblo. De todas maneras el vino quieren sacarlo todo. Yo esbperaba que viniera José con Jaume Roig y esto hubiera paralizado un poco mas el golpe; pero á pesar de que Jaime Roig me escribió de que vendria no lo han hecho”. El “José” que cita és el seu germà, el jutge Josep Vidal. Més endavant, continua: “Sería muy necesario que José viera a mi amigo José Mª Muriá que es el oficial primero del departamento de Agricultura, y en el caso de que fuera incorporado a filas viera a Luis Ardiaca que es amigo suyo y le pidiera que activaran lo del Sindicato de Cabacés, ya que de no ser así, se perderá todo”. La correspondència no acaba de deixar clars tots els detalls, però s’intueix que l’origen era un conflicte d’abastiments.
Tot això obre una pregunta: és el document del Departament d’Agricultura una falsificació? Podria ser part del pla de Miquel Vidal per a defensar els seus interessos davant de la cooperativa, com sembla indicar la sol·licitud que fa per tal que el seu germà Josep avisi els seus amics de la Conselleria d’Agricultura per tal que “activaran lo del Sindicato de Cabacés, ya que de no ser así se perderá todo”? El fet de no haver pogut trobar al DOGC l’Ordre que el document cita és un indici que sosté la possibilitat que el document no fos més que una farsa i part de l’ajuda que sol·licitava Miquel Vidal.
El document presentat ofereix una mica més d’informació sobre la història de la cooperativa durant els anys de la guerra civil, molt desconeguts. Aquesta és la meva aportació d’enguany a la Fira de l’Oli, ja que no podré fer la visita guiada que habitualment faig al patrimoni arquitectònic, perquè per aquells dies estaré mirant pedres en un altre lloc: a Grècia. Que tingueu tots una molt bona fira.
