Avui es compleixen trenta-cinc anys de les primeres Paelles de la Foia, dinar popular que d’ençà el 1985 se celebra cada any a l’ermita del mateix nom, el 5 d’agost. Enguany, per les circumstàncies excepcionals de salut pública que vivim, el dinar s’ha cancel·lat. Però podem aprofitar l’ocasió per a fer un repàs a com es va originar això que finalment ha esdevingut tradició.
El 1985 se celebrà el VIII Centenari de la carta de població de Cabassers, atorgada el 9 de maig del 1185 pel bisbe Ponç de Munells. El document feia donació de Cabassers als seus pobladors perquè romanguessin al lloc i hi treballessin, a condició de ser solius en relació a Santa Maria de Tortosa. El bisbe es reservava el delme i la primícia, les justícies, el forn, un molí, un hort, una vinya i un freginal, així com la senyoria del lloc. També donava llicència per a la construcció de nous molins, dels quals rebria la tercera part de les rendes [vegeu VIRGILI, Antoni, Diplomatari de la catedral de Tortosa (1062-1193), document 380.]
Els actes de commemoració del VIII Centenari van començar el 4 d’agost del 1985. Pel matí d’aquell dia hi hagué una cercavila amb les Majorettes i Banda de Cornetes i Tambors d’Ascó. També es va fer missa, perquè era diumenge, i després de la celebració religiosa es va presentar el llibre Cabacés documents i escrits, de Vicenç Biete i editat per l’Ajuntament. A la tarda, havent dinat, es van inaugurar la pista poliesportiva i els vestidors del camp de futbol, i hi hagué sessió de ball a la mateixa pista acabada d’inaugurar, amb l’Orquestra Cristal i d’entrada gratuïta. A la mitja part del ball es repartí sopar als assistents també de manera gratuïta: un entrepà de pernil, vi i fruits secs. I la jornada va acabar amb un castell de focs d’artifici.
L’endemà, dilluns 5 d’agost, dia de la Mare de Déu de les Neus, es va fer la tradicional romeria a l’ermita, però amb la novetat que els assistents s’hi quedarien a dinar paella. La preparació del dinar va anar a càrrec de la Coordinadora de Festes del 8è Centenari i l’Ajuntament, i consistí en sis paelles d’arròs de conill per a 400 persones, al preu simbòlic de 100 pessetes per plat. La premsa de l’època va recollir la crònica d’aquests esdeveniments [vegeu El Sitjar, tardor 1985, número 20, pàgines 8-9].
