Ahir els nens i nenes de l’escola van celebrar el tradicional recapte de Sant Nicolau. Tot i que el dia del sant és el 6 de desembre, la festa se sol dur a terme abans o després d’aquesta data perquè, actualment, és un dia no lectiu. Enguany la data programada era el 4 de desembre, últim dia de classe abans del pont, però la meteorologia (aquell dia plovia) la va fer ajornar fins a ahir.

La festa de Sant Nicolau és d’origen molt antic i no es guarda memòria de quan va instaurar-se. La canalla, aquest dia, ronda el poble amb unes paneres per a arreplegar tot allò que la gent els dóna, proveïts a més d’unes espases de fusta, tot cantant la cançó del sant:

Feu-nos bé senyora, feu-nos bé, si uns plau,
que venim de Roma, de portar corona
de Sant Nicolau.

Si no mos en dau, de fesols i cansalada,
si no mos en dau, per l’escala avall caigau.

La llumanera, la palla a l’era,
la clau al pany, panses i figues
mos baixaran.

Alies folies, banyes de mussol,
ves-te’n a la coma a pasturar el bou.

Alies folies, banyes de cucut,
ves-te’n a la coma a pasturar el ruc.

Alies folies, pinyol d’albercoc,
baixa la guitarra i ballarem un poc.

Amolleu ‘vellanes, amolleu confits,
naltros que som pobres, valtros que sou rics.

Amagueu gallines, dones del carrer,
amagueu gallines, que la tropa ve.

Fins fa pocs anys, si després de trucar a qualsevol casa i cantar, no obria ningú o no se’ls donava res, era costum picar a la porta amb les espases, al crit de “rancis!”.

És força difícil mirar d’esbrinar l’inici d’aquesta tradició, però la cançó dóna una lleugera pista: parla de pasturar bous, a més de rucs. El bou va ser un animal de tir i treball molt popular durant la baixa edat mitjana. Si bé l’indici és força vague, poques pistes més hi ha sobre l’origen d’aquest recapte. L’última estrofa, que parla d’amagar gallines, respon al fet que fins a mitjans segle XX, si aquest dia la canalla trobava alguna gallina aviada pel carrer i podia matar-la amb les espases de fusta, era seva.

A la Palma d’Ebre aquesta festa també se celebrava, però es cantava una cançó més breu, encara que similar:

Viroler sant Pere! Viroler sant Pau!
Que veniu de Roma, que porteu corona,
de Sant Nicolau.

Panses i figues, anous i olives,
si no me’n donau, escales avall caigau.

Viroler Sant Pere, panxa de cavall,
a la cova obscura matarem el gall.

nord.cab