Crònica de la caminada popular per la Ruta de les Fonts

Per Tina Masip.

«Cabacés està situat
á cinc hores del partit:
te cuatre cents metros llarg
y pel Riu, se veu petit:
te aigua bona y abundant,
mes que cap poble vehí.
Qui vol pau y sanitat,
que se’n vingui á viure aquí.

Delfí Navàs
(De una cobla particular)

El passat dilluns 4 de febrer, dia dels dropos a Cabacés, l’ambient continuava festiu i alegre. La xocolatada popular a primera hora del matí, gentilesa de l’Associació de Dones de l’Aubereda i de l’Associació de Jubilats, escalfava els cossos en un dia de febrer assolellat i serè però encara fred a primera hora i acabava d’espantar la son que podia quedar de les darreres nits vetllades de Festa Major.

Poc després, puntualment a les 11h del matí, del Cafè en sortia un grup d’unes 45 persones d’edats i procedències ben diverses. Després de la foto prèvia a l’inici de la caminada, començava la marxa carrer Major amunt. Els més petits, entorn els 4 anys, iniciaven l’excursió a passets ràpids i curts; els més grans, vora els 80, avançaven amb passes exactes i fermes. En arribar al Mirador – o antic dipòsit – després d’haver superat la pujada del Calvari i d’haver passat pel Saltet – on no fa pas tant temps s’hi anava a girar l’aigua de la séquia per a regar els horts del poble segons l’horari convingut – el grup havia crescut fins a depassar la cinquantena, com en les processons, s’havien anat afegint nous romeus a la corrua.

L’objectiu de tot plegat: traçar una ruta circular d’entre dues i tres hores per la part nord i nord-est del terme per tal de redescobrir, i fins i tot descobrir per primera vegada, fins a 8 fonts recuperades al llarg de la primavera i l’estiu del passat 2018. Aprofitant doncs el darrer dia de Festa Major, des de l’organització de la mateixa, s’havia programat la presentació de la Ruta de les Fonts als veïns del poble com un dels actes de cloenda.

La tasca de recuperació de les fonts, el desbrossament dels camins d’accés i la confecció d’un recorregut entre els diferents punts ha estat guiada i liderada pel regidor de Medi Ambient, Agricultura i Ensenyament de l’ajuntament de Cabacés Joan Robles (Juanito) al llarg d’aquesta legislatura. Pel desenvolupament de les diferents tasques ha comptat amb la participació inestimable de les brigades de treballs rurals del Consell Comarcal del Priorat i del Parc Natural de la Serra del Montsant.

El mateix regidor – també guia de la caminada popular per a l’ocasió – destacava en el moment de reprendre la marxa en direcció a l’ermita de Sant Roc que es pot considerar gairebé finalitzada la primera fase de la recuperació i documentació de les fonts del terme. Aquesta primera fase s’ha centrat en les fonts més properes al poble, ubicades entre el barranc de Sant Roc i el barranc Tancat, la gran majoria en zones preeminentment obagues.

La «recuperació» no s’ha basat tant en les fonts o la seva aigua. De fet, la majoria de les fonts no han deixat de rajar en tots aquests anys. Tot i això, diferents factors com l’abundant aigua de la Foia canalitzada i emmagatzemada pel seu consum al poble, l’ús de l’aigua del pantà de Margalef pel reg dels diferents horts o l’abandó dels cultius de moltes parcel·les properes a les fonts, havien fet que moltes d’elles quedessin primer en desús i després ben tapades per espessos boscatges. Poc a poc, ja inaccessibles, les fonts només eren recordades pels més grans del poble i autèntiques desconegudes, més enllà d’haver-les sentit anomenar de passada, pels més xics.

Entre explicació i entreteniment – el més emblemàtic el del Tupinet – el grup arribava a l’ermita de Sant Roc en pocs minuts i, després de travessar l’ermita, descobríem el pati i els seus detrassos. Des d’aquesta perspectiva inversa, el rajar de la basseta, l’ermita i el seu hort transmetien tota la benaurança de l’asceta.

A mesura que els diferents membres del grup anaven arribant, lo Juanito, pacient, anava explicant que la intervenció en aquest primer punt havia estat portada a terme per la brigada del Consell Comarcal i que havia consistit en netejar la zona de la bassa així com el tram de la séquia de la vila que l’alimenta. A més, s’havien netejat les dues feixes abancalades sobre el barranc que conformaven l’antic hort de l’ermita que, si bé ningú del poble podia recordar que el cultivés un ermità, alguns dels presents a la caminada sí que recordaven que el cuidava lo Bonastre, l’agutzil del poble entorn els anys 70, utilitzant també la basseta i l’aigua de la séquia de la vila.

Fig. 1. Part del grup de la caminada popular de la Ruta de les Fonts al pati del darrere de l’ermita de Sant Roc
Fig. 2. La basseta de l’ermita de Sant Roc
Fig. 3. Canalitzacions que recullen l’aigua de la basseta de Sant Roc pel seu ús a l’hort de l’ermita

Deixant enrere Sant Roc, el grup començava el descens pel barranc de Sant Roc a través d’un camí també obert recentment per la mateixa brigada per tal d’arribar amb més facilitat a un dels punts més emblemàtics del terme i de delicada ressonància en el seu nom, la Font de l’Aubelló. La intervenció en aquest punt va ser més ràpida. Lloc encara concorregut pels veïns, es tractava de netejar de brossa i malesa, l’accés i els encontorns, tot mantenint a ratlla el matapoll.

De la font de l’Aubelló, tothom més qui menys, en comentava alguna anècdota: els berenars a tocar de la bassa, les excursions el dia 16 d’agost, que l’aigua regava els horts i els trossos del barranc fins a arribar al poble… o qui en destacava que, abans que la de la Foia, l’aigua de l’Aubelló, va ser la primera que es va canalitzar fins al poble amb canonades d’uralita entorn els anys de 1920.

Fig. 4. La Font de l’Aubelló
Fig. 5. Font i Bassa de l’Aubelló

El grup reprenia la marxa i s’estirava dúctil i sinuós tal com menava el camí ombrívol i angost que davalla el barranc de Sant Roc fins a trobar el camí vell de la Foia. Aquest sender no és vell – per més que hi podíem entreveure algun marge antic de pedra fosca – sinó que ha estat obert dins del programa de recuperació de les fonts. Obra de la brigada del Parc Natural de la Serra de Montsant, se n’observen diversos detalls que fan més còmode la marxa, com lloses a mode d’escaleta o algun petit marge que assegura alguna pendent.

Aquest sender amaga altres sorpreses: creua de nou la Tosquera, també s’hi descobreix una altra font natural – de la qual ningú no en va saber dir el nom – i que, sota el raig, crea una petita bassa en fer forat sobre la roca pinyolenca. I, a més, a tothom sorprenia la vegetació i l’exuberància quasi selvàtica que no s’assemblava per a res a la carena sud de la mateixa muntanya de la Creu.

Fig. 6. Camí que davalla el Barranc de Sant Roc fins el Camí Vell de la Foia
Fig. 7. Font de nom desconegut en un racó fresc del Barranc de Sant Roc
Fig. 8. Escales que adeqüen el sender que davalla el Barranc de Sant Roc
Fig. 9. Marge recent per adequar els sender que va cap a la Font dels Capellans

Amb les cames fresques després de l’embranzida del descens, el grup s’encaminava cap a la Font dels Capellans. Però abans d’arribar-hi, encara entre obagues sinuoses, topàvem amb un aiguabarreig de tres aigües brollant d’una cova formada per la superposició de dos tormos primer caiguts i encaixats entre sí després, tot fent coveta. Les aigües que vèiem confluir en aquest punt eren les aigües del barranc de Sant Roc, de l’Aubelló i l’aigua de la cova mateixa. Pocs metres més endavant s’endevinava un altre tub d’uralita que entorn els anys de 1920 i 1930 recollia l’aigua de l’Aubelló per a regar les finques del barranc fins més enllà de la zona del cementiri. Tanmateix, aquesta mateixa aigua era la que omplia el Bassot, que era la piscina de l’època.

Fig. 10. Cova, sense nom, d’on brollen les aigües de l’Aubelló, el Barranc de Sant Roc i de la pròpia cova
Fig. 11. Canonada d’uralita dels anys de 1920, que portava l’aigua del barranc fins al Bassot i finques properes al poble al llarg del barranc

Uns metres més enllà, després de creuar el rierol, que en aquest punt recollia ja fins a 4 aigües, el grup remuntava el fons de barranc sota la Serra dels Solans i en direcció cap a la Foia per al cap de poc tram topar amb la Font dels Capellans, la quarta aigua del rierol tot just esmentat.

Aquesta font sí que s’havia sentit anomenar moltes vegades però poca gent del grup l’hauria sabut trobar. La Font dels Capellans s’obria en una petita esplanada per la cara oest i tancada per unes roques altes i planes que podrien conformar el que, a la zona, s’anomena popularment una capella, segons explicava el Juanito al grup. Afegia, també, que la font dels Capellans no s’asseca mai, ni tan sols en ple estiu, i que l’autèntic raig de la font és el que es veu sortir de terra i sota una mena de canal feta de pedra seca i argamassa on encara s’hi aprecien uns galzes metàl·lics on abans hi havia una bomba per a fer pujar l’aigua si mai semblava escassejar.

En aquest aparent cul-de-sac, la sortida de la Font dels Capellans la vàrem fer a través d’una coveta que calia remuntar amb l’ajuda d’unes cordetes d’acer i unes escales definides a la roca per reprendre tot seguit el Camí Vell de la Foia.

Fig. 12. Estructura, tipus séquia, de la Font dels Capellans
Fig. 13. El raig autèntic de la Font dels Capellans brollant de terra
Fig. 14. Estructura, tipus séquia, de la Font dels Capellans des del davant
Fig. 15. Abundància d’aigua i rierols entorn la Font dels Capellans
Fig. 16. Joan Robles, Juanito, explicant la gestió de l’aigua de la Font dels Capellans
Fig. 17. Escales tallades a la roca que habiliten la sortida de la Font dels Capellans per la banda est del racó
Fig. 18. Vista aèria del racó de la Font dels Capellans

Ja a l’alçada de la Covassa, girant cap un sender discret a mà dreta, trobàvem el camí per pujar fins la Font i la Cova del Bisbe. Els treballs d’aquest punt han estat fets per la brigada del Parc Natural de la Serra del Montsant. I, tot i que el dia de la sortida no rajava, descobrir la Cova del Bisbe bé valia fer el ronso abans de trobar una mica de repòs a la Covassa.

Fig. 19. La Font del Bisbe
Fig. 20. La Cova del Bisbe

La Covassa – també punt emblemàtic per tots els veïns de Cabacés – sempre s’ha mantingut més o menys accessible i vistosa. Tanmateix, la brigada del Parc Natural n’ha fet alguns treballs, com posar una passarel·la per a travessar el rierol que baixa de la bassa del mas o arreglar part del corral i del marge de pedra seca de l’estructura principal.

Més enllà del mas, a redós de la Serra dels Solans i tirant fons del barranc amunt, els intrèpids – que en aquell moment de la caminada arribaven en petits grups ja més inconnexos – acabaven trobant la recompensa: una basseta construïda sota una balma més aviat xata d’on en rajava aigua abundant. I, tirant balma endins, es podia observar el raig d’aigua salicant verticalment amb força des del sostre de la cavitat, quedant l’aigua recollida dins de dues o tres cadolles de formació natural i ben cristal·lines.

Fig. 21. Vista emblemàtica de la Covassa
Fig. 22. Bassa del mas de la Covassa
Fig. 23. Bassa i entrada de la balma on, una mica més amunt de la Covassa, hi ha una font natural l’aigua de la qual emana de la mateixa roca de la serra dels Solans

En sortir de la cova i retornar sota la gran balma de la Covassa érem ja a més de mitja excursió i encaràvem el retorn al poble. Passant abans però per la Cova de les Gotetes o dels Enamorats, segons qui ho deia. Aquest punt, arreglat per la brigada del Consell Comarcal, era prou conegut per tots els membres del grup, ja que tradicionalment ha estat una excursió fàcil i agraïda per l’espectacularitat de la balma i les seves formacions geològiques. Malgrat això, la sorpresa, com abans, raïa en arribar fins el fons per tal de descobrir, amb els propis ulls, la Font del Poma al final de la raconada.

Fig. 24. Cova de les Gotetes o Cova dels Enamorats
Fig. 25. La Font del Poma

En un ambient de primavera, depassat ja el punt de migdia, la gana es començava a fer present, i, agafant el camí més recte ens posàvem a resseguir, a mig aire, la Serra dels Solans. Avançant per camí planer primer i de descens després on, al tram més proper al poble, encara s’hi podia observar l’empedrat que denotava que passàvem per l’antic camí ral que comunicava Cabacés i la Bisbal de Falset. Ja de tornada, la conversa era animada entre uns i altres i el punt de major coincidència: la bellesa de l’indret i de les recents descobertes!

Amb perspicàcia, lo Juanito, ens anunciava una mica d’aperitiu al Museu Miquel Montagud a l’arribada. La notícia ens esperonava les cames. A més, el final de la caminada comptava també amb la visita de l’exposició fotogràfica “Objectiu Montsant” de Jordi Prudenci Masip inaugurada tot just el 2 febrer. La mostra ofereix un recull de fotografies dels punts més emblemàtics del Montsant retratats des de l’estima i el coneixement profund del territori. Aprofito per a afegir que l’exposició serà visitable durant tot un any. És una mostra molt recomanable per a qui vulgui traslladar-se al cor del Montsant sense cansar les cames. 

Fig. 26. Sender que ressegueix la Serra dels Solans a mig aire
Fig. 27. Vista de Cabacés, ja de tornada de l’excursió

En arribar al pont dels Solans el grup va decidir deixar per un altre dia les piques per a fer vesc però, per contra, vam anar a buscar el primer tram de l’Aubereda per a passar per l’última font de l’excursió, la nova sortida de la Font de les Fontanelles.

Fig. 28. Vista retrospectiva de tota la zona explorada i punt pendent on es troben les piques per a fer vesc.

El projecte de recuperació de les diferents fonts del terme bé es valia una presentació en societat mitjançant la caminada popular. No només pel gaudi de la passejada sinó també pels espais i pel coneixement geogràfic, històric i cultural recuperats.

En efecte, la motivació del regidor Juanito Robles per a realitzar aquest projecte ha estat la de recuperar, posar en valor i a l’abast de la gent del poble tot aquest patrimoni: des de la toponímia, a l’anar berenar a les fonts; des de l’aigua com a bé fonamental, a la cultura – antiquíssima – de la seva gestió (séquies, basses, anjubs, lliseres o abeuradors), per posar alguns exemples.

Aquestes fonts configuren un recurs autèntic i particular de l’ecosistema de Cabacés, cal saber-lo apreciar i aprofitar tot preservant-lo. Si Delfí Navàs cantava poèticament que Cabacés «te aigua bona y abundant, mes que cap poble vehí», avui sabem que Cabacés és un dels aqüífers més importants de l’àrea del Montsant, segons comentava el Ferran Mestres, veí de Cabacés, en arribar.

En definitiva, una molt bona sortida per donar per acabada una Festa Major que ha destacat per comptar amb moltes propostes culturals, esportives i lúdiques que han sorgit de la pròpia gent. Una Festa Major que, enguany, ha fet poble des del poble!

Fig. 29. Mapa dels punts visitats durant la Ruta de les Fonts.

Geolocalització d’alguns dels punts del recorregut:

1- Hort de Sant Roc

2- Font de l’Aubelló

4- Aiguabarreig del barranc de Sant Roc

5- Font dels Capellans

6- Font i cova del Bisbe

7- La Covassa

8- Cova de les Gotetes

8- Font del Poma

Do NOT follow this link or you will be banned from the site!